dijous, 5 d’octubre del 2017

Comentari poema

Aquest poema m'ha robat el cor, m'ha compungit i m'ha emocionat molt. Una cala petita, equipada amb tots els colors reglamentaris... Era el que deia sobre la nostra llengua, com a literària, una Cèlia Sànchez-Mústich joveneta (1989) al seu primer llibre de poemes LA cendra i el miracle. Espectacular.
 
https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjyOBODDnLcIAr-GtSTvyM1Yoz5EMl1s4dh_mqFDRk2P6Ktizq6mpjorxF5-QJ5Wmnh3wzE34zTzUTtG2KYv4USaz7eEZgSxiW8EbPOfQOmyGhFDePpnHixeReAmUmQlQT_JAwTw4WDKKul/s320/la+sorra+d%25C2%25B4aquella+cala+....jpg

Petita llengua

La llengua amb que escric
... no és un oceà
ni un mar
ni una llarga platja.
Més aviat s'assembla a una cala petita,
equipada amb tots els colors reglamentaris,
terrible i temptadorament fotogènica
des del poema.


1. Tema del poema.
La llengua
2. Contingut.
 Que per ell la seva llengua es la millor
3. Resum
Compara una cala amb la seva llengua, perquè la seva llengua es petita com una cala però per ell és la millor.
4. Opinió personal
 La meva opinió personal és que m'agrada molt com compara una llengua amb una cala.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada