Cues d'estels

Cues d'estels

Quin és el millor moment del dia per a tu? Matí, migdia, horabaixa o nit?  Justifica la teva resposta i penja una imatge adient amb el moment del dia que més t'agradi, també un poema. 
L'horabaixa perqué tenc tot el temps lliure per fer les coses que vull.

                                           

Cae la tarde
y rompe con 
las lágrimas
del día
eres tú y yo...

Aquellos sentimientos hermosos
Y que se convergen en este ocaso
Aquel beso tibio que nos quito el frió
Aquellos ojos llenos de brillo
Tu y yo cogidos de las manos
Espectadores del desmayo del sol
Que desde lo lejos se despide
Al caer la tarde

cae la tarde y ... 
es más grande el crepúsculo
azul naranja .. el cielo de tus ojos
eternidad de amor que no muere
puede llegar la noche mas ...
hay luz ‼ ... tú de ternura
que prevaleces

la luz se desvanece
pero tú iluminas 
la noche, las estrellas
aparecen y solo somos
tú y yo

Solos tú y yo,
en esta linda tarde,
¿que más podemos pedir?
Tenemos un ocaso hermoso,
una playa para nosotros solos,
un cielo inmenso, mil estrellas . . .
solos tú y yo,
al caer la tarde . . . Lindaestrella. 

Se va huyendo el día. . .
caen las sombras y. . .
y mira con ternura la luna
al clavel y la rosa que suspiran
al contemplar la tarde dormida
tú y yo un mar de sentimientos. . .
Tú y yo un sólo pensamiento
tú y yo un sólo corazón
tú mi estrella que iluminas
y . . . Yo . . . .
este cielo que te abraza. . .

Cielo y tierra
unidos somos 
uno...sintieron.
Una brisa arremolina
su cabello, que él detiene
con dulzura y gira su 
cabeza sellándole
su boca con un beso...

El meu és el moment del descans, de gaudir de la família i de la comunicació amb aquesta... En definitiva, el moment de descansar.

                                

  CUES D'ESTELS 
Cues d'estels  que baixen fent uns tels  que creixen com els pèls  que naixen com arrels  del nostre cos.  Així com flors. 
Cues d'estels.  S'ajunten els espais. 

                 Ovidi Montllor
                                                                     
LLUNA ESTIMADA 
Lluna blanca, carona trista,  la llum de l'alba te fa petita,  lluna, lluna, lluna de l'alba,  digue'm què esperes per anar a dormir. 
Jo sé què esperes, lluna coqueta:  algú que et faci d'acompanyant,  que et digui coses a cau d'orella  i et prengui el rostre en les seves mans. 
Lluna blanca, carona trista,  la llum de l'alba te fa petita,  lluna, lluna, lluna de l'alba,  digue'm què esperes per anar a dormir. 
Jo sé què esperes, lluna bonica:  vols que m'arribin els teus perfums  i amb els teus ulls plens de melangia  vols emportar-te'm molt lluny, molt lluny. 
Lluna blanca, carona trista,  la llum de l'alba te fa petita,  lluna, lluna, lluna de l'alba,  digue'm què esperes per anar a dormir. 
Jo sé què et passa, lluna estimada:  el teu cor es va enamorar de mi  pro tu ets al cel i jo estic en terra  i no veus camins que ens puguin unir.  Però, oh!  no et desesperis, pàl.lida lluna,  jo sé un camí que podràs seguir:  va fins la vall, entre les muntanyes,  i ajeu-te al riu que ell et durà aquí. 
Lluna blanca, carona trista,  la llum de l'alba te fa petita,  lluna, lluna, lluna de l'alba,  en lloc d'anar-te'n, vine aquí amb mi.                            Pau Riba  

M'ESTIM LA NIT 
Demà no tinc feina  i tal vegada em desperti tard.  M'estim la nit,  perquè sé que tothom dorm  i que el carrer baixa buit de silenci.  M'estim la nit,  perquè de dia no es veuen les estrelles  ni se sent el soroll dels camions del fems.  M'estim la nit,  perquè la nit és somni,  i el somni és...  és un llac d'aigües cristal•lines  on els cignes marxen cap al sol  i els xiprers siulen tranquils  vora una tomba oblidada.  M'estim la nit,  perquè la nit pot ser dia.                              Pau Riba