Quin és el millor moment del dia per a tu? Matí, migdia, horabaixa o nit? Justifica la teva resposta i penja una imatge adient amb el moment del dia que més t'agradi, també un poema.
L'horabaixa perqué tenc tot el temps lliure per fer les coses que vull.
Cae la tarde
y rompe con
las lágrimas
del día
eres tú y yo...
Aquellos sentimientos hermosos
Y que se convergen en este ocaso
Aquel beso tibio que nos quito el frió
Aquellos ojos llenos de brillo
Tu y yo cogidos de las manos
Espectadores del desmayo del sol
Que desde lo lejos se despide
Al caer la tarde
cae la tarde y ...
es más grande el crepúsculo
azul naranja .. el cielo de tus ojos
eternidad de amor que no muere
puede llegar la noche mas ...
hay luz ‼ ... tú de ternura
que prevaleces
la luz se desvanece
pero tú iluminas
la noche, las estrellas
aparecen y solo somos
tú y yo
Solos tú y yo,
en esta linda tarde,
¿que más podemos pedir?
Tenemos un ocaso hermoso,
una playa para nosotros solos,
un cielo inmenso, mil estrellas . . .
solos tú y yo,
al caer la tarde . . . Lindaestrella.
Se va huyendo el día. . .
caen las sombras y. . .
y mira con ternura la luna
al clavel y la rosa que suspiran
al contemplar la tarde dormida
tú y yo un mar de sentimientos. . .
Tú y yo un sólo pensamiento
tú y yo un sólo corazón
tú mi estrella que iluminas
y . . . Yo . . . .
este cielo que te abraza. . .
Cielo y tierra
unidos somos
uno...sintieron.
Una brisa arremolina
su cabello, que él detiene
con dulzura y gira su
cabeza sellándole
su boca con un beso...
El meu és el moment del descans, de gaudir de la família i de la comunicació amb aquesta... En definitiva, el moment de descansar.
CUES D'ESTELS
Cues d'estels que baixen fent uns tels que creixen com els pèls que naixen com arrels del nostre cos. Així com flors.
Cues d'estels. S'ajunten els espais.
Ovidi Montllor
LLUNA ESTIMADA
Lluna blanca, carona trista, la llum de l'alba te fa petita, lluna, lluna, lluna de l'alba, digue'm què esperes per anar a dormir.
Jo sé què esperes, lluna coqueta: algú que et faci d'acompanyant, que et digui coses a cau d'orella i et prengui el rostre en les seves mans.
Lluna blanca, carona trista, la llum de l'alba te fa petita, lluna, lluna, lluna de l'alba, digue'm què esperes per anar a dormir.
Jo sé què esperes, lluna bonica: vols que m'arribin els teus perfums i amb els teus ulls plens de melangia vols emportar-te'm molt lluny, molt lluny.
Lluna blanca, carona trista, la llum de l'alba te fa petita, lluna, lluna, lluna de l'alba, digue'm què esperes per anar a dormir.
Jo sé què et passa, lluna estimada: el teu cor es va enamorar de mi pro tu ets al cel i jo estic en terra i no veus camins que ens puguin unir. Però, oh! no et desesperis, pàl.lida lluna, jo sé un camí que podràs seguir: va fins la vall, entre les muntanyes, i ajeu-te al riu que ell et durà aquí.
Lluna blanca, carona trista, la llum de l'alba te fa petita, lluna, lluna, lluna de l'alba, en lloc d'anar-te'n, vine aquí amb mi. Pau Riba
M'ESTIM LA NIT
Demà no tinc feina i tal vegada em desperti tard. M'estim la nit, perquè sé que tothom dorm i que el carrer baixa buit de silenci. M'estim la nit, perquè de dia no es veuen les estrelles ni se sent el soroll dels camions del fems. M'estim la nit, perquè la nit és somni, i el somni és... és un llac d'aigües cristal•lines on els cignes marxen cap al sol i els xiprers siulen tranquils vora una tomba oblidada. M'estim la nit, perquè la nit pot ser dia. Pau Riba
